17 maig La gran Llevantada

Aquesta setmana passada va ser d’alló més intensa, Llevant = onades, bona companyia i tothom content.

El llevant majoritàriament a la Costa Catalana és sinónim de bones onades, si ve has d’esperar a que pari una miqueta el vent per tal de que les condicions siguin d’alló mes favorables tenim varies zones bastant protegides que ens permeten gaudir-les al màxim.

Quan el llevant apreta, els primers dies mai acostumen a ser massa bons ja que és l’inici de la pertorvació, tot i així quan les primeres onades arriben a la costa, estar a dins l’aigua, quan aparentment no hi ha onades,  i anar veient com aquestes van arribant en compte gotes, el tamany de cada una de les onades es va fent mes gran i l’adrenalina comença a pujar augmentant el batecs del cor, s’obté una sensació de benestar absoluta.

Per molta gent el surf és un esport diferent, no competim sinó que compartim, tenim la sensació de no voler parar mai ja que sabem que no depenem de nostraltres el poder fer o no surf aquell dia. La paciència, el entendre que per més que ho desitgem, aquell dia que ens hem aixecat a les 6 del matí per arribar a l’aigua abans d’anar a la feina i veus com les onades no arriben, s’et desperta el teu costat més rebel, l’enuig, la ràbia… Tots aquestes emocions aprens a controlar-les i conviure en un món millor on la gent apren a entendre que les coses són com són. L’adaptació des dels inicis de l’espècie humana ha sigut un dels nostres punts forts, aprendre a utilitzar-la ens fa ser més feliços.

Un retall d’algunes de les sessions de la Última Llevantada.